Podeu posar qualsevol d'aquestos banners (o banderoles) al vostre web per ajudar en la promoció del VI Festival de Blues de Barcelona.

Bases 3er Concurs “Blues i literatura”

• Primera: Podran concórrer al premi els escriptors de qualsevol nacionalitat presentant els relats en llengua castellana o catalana. El tema serà lliure sempre
  respectant la temàtica "el blues i la literatura".
• Segona: L'extensió dels originals no pot superar les 8 pàgines, en format estandarditzat (.odt, .pdf o .rtf) a espai i mig (1.5), arial 11.

Master Class (Classe Magistral) d'Harmònica a càrreg de Jean Jaques Milteau

Master Class (Classe Magistral) de Piano a càrreg de Barrelhouse Chuck

Master Class (Classe Magistral) de Trompeta a càrreg de Dani Nel·lo

Master Class (Classe Magistral) de Trompeta a càrreg de Fredi Garcia Garrido.

• 1997 - 2008 Professor de trompeta a l´ Escola de Música de Badalona.
• 1990 – 2008 Trompetista en formacions orquestrals:
  • "Orquestra-cobla Nocturna" (Direcció general)
  • "Tràfic"
  • "Galana"
  • "Cotton Club"
  • I altres
• 1998 - 2004 Professor de trompeta a l´Escola Tarantel.la de Barcelona.
• 1998 - 2000 Trompetista del grup de cambra del conservatori de Badalona.
• 1996 - 1997 Trompetista de l´orquestra d´estudiants del conservatori del Liceu de Barcelona.
• 1992 - 1994 Trompetista de la Cobla del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.
• 1993 - 2004 Trompetista de les big bands:
• Big band del Taller de Músics de Barcelona
• Big band de L´Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona
• Big band de l’Escola Avinyó
• Big band de Vic
• Big band de Badalona

Formació:

• 2002 Títol de professor superior de trompeta.
• 2002 Certificat d´aptitud pedagògica de la Universitat Politècnica de Catalunya.
• 1996 -1997 Beca d´estudis de l´A.I.E. a L´Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona: Improvització, harmonia, educació de l’oida i trompeta. 1988 – 1990
• Estudis de música moderna, combo, llenguatge i trompeta en el Taller de Músics de Barcelona.

Amb un disc editat, un altre a punt de sortir i un grup de seguidors que augmenta en cada concert, aquesta banda sacseja els escenaris de sales i festivals a nivell nacional i internacional amb un èxit indiscutible en cada actuació.

Down Home, a primera escolta del seu treball|feina "Running out of time"(El Toro Records); és un grup que escapa a encasellaments fàcils i a què la definició de swing o blues ha d'aplicar-se-li en un sentit molt ampli.

Les seves composicions provenen d'una gamma de sons que ens apropa en
Swing dels 50 ´ segon, al Boogie, a la música dels combos que acompanyaven a aquells llegendaris shouthers de les èpoques daurades del jump blues, però amb un toc personal i tots els condiments del segle XXI...

Tot això passat per un tamís en el qual el so del dobro i el slide tenen una importància fonamental.

El grup sorgeix als carrers de Barcelona, fruit d'un encontre|trobada gens casual entre Hernán "Chino" Senra, vocalista i guitarrista slide que comparteix la seva activitat a la banda amb altres formacions enfocades dins del blues acústic més tradicional; i el contrabaixista serbi Ivan Kovacevic.

El quintet el completen, Duska Miscevic al saxo alt, Pol Prats al saxo tenor i Marti Elias a la bateria.

Down Home és una aposta segura si busquem el ritme i l'energia d'una banda que sol pretén donar tot de si...

Formació:

• Hernán "Chino" Senra, dobro i veu
• Duska Miscevic, saxo alt
• Pol Prats, saxo tenor.
• Ivan Kovacevic, contrabaix.
• Marti Elias, bateria.

Web: www.downhome.info

Montserrat Pratdesaba neix a St. Quirze de Besora l´any 1963. De ben petita comença la seva afecció per la música iniciant-se en piano i solfeig a l´edat de 6 anys. Als 12 anys s´apassiona per la guitarra, instrument que aprèn de forma gairebé autodidacta i que utilitza per acompanyar-se a cantar i a composar.
A l´edat de 18 anys es trasllada a Barcelona per a accedir a la Universitat Politècnica i compaginarà els estudis universitaris amb els d´educació de la veu amb Pura Gómez i amb els de baix elèctric i harmonia amb Guilermo Prats. En acabar la carrera d´enginyer tècnic en telecomunicacions especialista en imatge i so, s´incorpora a la plantilla de la televisió autonòmica com a tècnic d´explotació. Entretant, l´any 1988 comença a cantar a La Cova del Drac de Barcelona, on rep el sobrenom de BIG MAMA per part dels seus amics i del públic assistent a l´emblemàtic local barceloní. L´any 1992, després de sis anys treballant a TV3, abandona la feina fixa per dedicar-se exclussivament a la música.

De llavors ençà, Big Mama ha participat en nombrosos festivals de Jazz i Blues d´arreu, tals com els de Marciac (95), Bayonne (95), Monségur (95), San Sebastián (95-2000), Lisieux (91), Orange (95), Mégève (95), Getxo (91), Santiago de Compostela (89-91-95-2003), Córdoba (94), Santander (95), Cerdanyola (90-91-92-98-2001-07), Barcelona (92-94-2001-02-06), Terrassa (89-90-93-95-96-2000-07), Madrid (San Juan Evangelista) (91), Mantes-la-Jolie (2002-05), Chaumont (2003), Les Escaldes-Engordany (2002-03), Le Pouliguen (2004), Cognac (2004), Condat sur Vienne (2005), Val d´Oise (2006), etc.

La discografia inclou els següents treballs:

• BIG MAMA BLUES ROOTED (Discmedi/DM 4059-02) 2005
• BIG MAMA & JOAN PAU CUMELLAS EN EL NOM DE TOTS (Discmedi/DM 825-02) 2003
• BIG MAMA & JOAN PAU CUMELLAS STIR THE POT (Discmedi/DM 627-02) 2001
• BIG MAMA amb JOAN PAU CUMELLAS i MIGUEL TALAVERA TABLEAU DE BLUES (Discmedi/DM 534-02) 2000
• BIG MAMA ELÈCTRIC BAND SER O NO SER (Discmedi/DM 356-02) 1998
• BIG MAMA & VÍCTOR URIS EL BLUES DE L´OMBRA BLAVA (Discmedi/DM 179) 1996
• BIG MAMA amb VÍCTOR URIS I AMADEU CASAS EL BLUES DE LA INFLACIÓ (Discmedi/DM 071) 1994
• BIG MAMA & THE BLUES MESSENGERS (Mas i Mas Records 003) 1993
• BIG MAMA & THE BLUES MESSENGERS BLUES, BLUES, BLUES! gravat en 1992 (Discmedi/DM 107) 1995
• BLUES REUNION `90 (només es van editar 500 còpies en format k7) (Foc Nou/FN 161) 1990

Les col.laboracions discogràfiques més destacables són:

• L´HARMÒNICA COIXA BLUES BAND WALKING BLUES (1991)
• LA VELLA DIXIELAND amb BIG MAMA i JOSEP Mª FARRÀS RAGTIME (1995)
• LES CANÇONS DE TEMPS ERA TEMPS (2000)
• NEW ORLEANS BLUE STOMPERS HELLO SATCHMO!-THE LOUIS ARMSTRONG MUSICAL STORY (2001)
• LA LOCOMOTORA NEGRA SWING ALS 30 ANYS (2001)
• VICTOR URIS DE LADO A LADO (2002)
• AMADEU CASAS STROLLIN´ BAND (2005)
• BLUES AROUND THE WORLD (2006 - PUTUMAYO RECORDS 253-2)

Web: bigmamamontse.com

Jam Session

Turnaround va néixer fa dos anys sota la base comú del blues, el rythym'n'blues i el soul. La formació inicial de quatre músics es manté, tot i que han canviat els seus membres fins a l'actual formació de dos guitarres, baix i bateria.

L'estil de música és Texas-style i Chicago blues, amb versions d'en Freddie King, B.B.King, Ray Charles, Elvis Presley, a més de peces pròpies.

Els membres de turnaround són:

• Xavier Solé: membre fundador, es va iniciar fa uns 30 anys cantant , tocant la batería i la guitarra, passant després a guitarra solista.
• Eduard Arquer: membre fundador, es va iniciar fa uns 15 anys tocant la batería, passant després al baix.
• Gastón Aguirre: s'uneix al grup fa 1 any, es va iniciar fa uns 15 anys tocant la batería.
• Edu Planella: s'uneix al grup fa 1/2 any,es va iniciar fa uns 7 anys tocant la guitarra solista.

Actualment, Turnaround està gravant una maqueta que presentarà properament.

Web:

Slim Bay Seals, d'ara en endavant Slim Bay Seals, és una banda de cinc músics del Vallès que comparteixen una passió patològica pel blues gràcies a la combinació de la genètica, la biologia mol·lecular, la casualitat i el clima de la Vall del Tenes. El 2006 van fundar aquesta
banda amb l'objectiu de reivindicar el prestigi del gènere i la vigència d'aquest estil en la música contemporània. També volien guanyar-se la vida però no van aconseguir-ho. Vostè té a les seves mans l'oportunitat de col·laborar en aquesta tan noble causa. Si necessita un grup i se'ls troba a la barra, potser els pugui ajudar.
El nostre estil és el blues elèctric, però l'enfoquem abastar diverses tradicions, des de les revisions del gènere fetes per gent com Eric Clapton ns les més canyeres del blues de l'estat de Texas (Stevie Ray Vaughan, sobretot), passant pel mestratge de B.B. King, Robert Johnson, Muddy Waters o Louis Jordan.

El desembre de 2007 Slim Bay Seals guanya el Primer Concurs de blues de la Societat de Blues de Barcelona en la modalitat de bandes.
el projecte Slim Bay Seals és un projecte de reinserció social a través de la música de la Fundació X.

Els interns del centre se sotmeten a una rehabilitació de xoc per tal de superar els traumes derivats de la societat postmoderna; és per això que no els anomenem interns, sinó IDAPPSCC's (Individus Damnats Per la Perversió de la Societat de Consum Capitalista), un terme molt més específic, adequat a la situació i, sobretot, molt més manejable.

Gràcies a la teràpia pedagògica un nombrós contingent d'individus han recuperat la confiança en el Món i la seva pròpia autoestima a base del progressiu abandonament de les pràctiques gregàries a les quals la societat actual els havia sotmès. Aquests individus han estat arrencats del ramat per fer-ne entitats del tot autosuficients.

l'espectacle

El l conductor de l'espectacle és un homenatge a Bukka Johnson Reed II, possiblement el bluesman més gran de tots els temps al qual li van ser manllevades la major part de les seves composicions, com ara "Everyday I have the blues", "Reconsider baby" o "Els nyitos".

Slim Bay Seals pretén fer justícia i col·locar el nom de Bukka Johnson al lloc que li correspon.

Slim Bay Seals són:

• Rufus T. Slim - veu i guitarra
• Dr. Slim - teclat
• Slim Boy Garroosted - guitarra
• Xac Slim Roscoe of Wine - baix
• Slim Junior Slim - bateria

Web:

"Sebastopol" és a dir: un concepte d'home-orquestra" desenvolupat més enllà de les fórmules habituals o tradicionals.

L'espectacle sencer està contingut en una maleta de màgic que s'obre i serveix d'espai escènic.

Toco principalment músiques de Luisiana de principis de l'era fonografica!

Blues, Jazz, Swing, Rag-estafi, Country, Blue-Grass, Cajun, Hawaïen... però amb una mica de bogeria i algunes adaptacions de cançons franceses... i a més composicions instrumentals que evoquen l'exotisme i els perfums suaus de l'Orient llunyà.

El meu repertori (i la meva vestimenta) poden adaptar-se segons els requisits (Animació en un mercat, inauguració d'una exposició d'art, festival,s sopars-ball; amb un vestit "country-rustico", o " charleston "...).
Sempre estic atent a l'ambient de l'esdeveniment, així com puc proposar també un fons musical subtil o un concert de festa i ball!

Canvio d'instruments (una desena més o menys!) diverses vegades mentre toco assegurant la continuïtat amb les meves harmòniques i un sistema de percussions que funciona amb pedals (concebut amb objectes de reciclatge).

Tots els meus instruments són originals, típics i estranys, amb el seu aspecte visual i la seva sonoritat n'hi ha prou per fer viatjar l'imaginació: Ukulele, Banjo tenor, Washboard, Bajotubo, Occarina, Guimbarda, Cafetera-trompeta, serra musical...
Utilitzo una guitarra i una mandolina metàl·liques (trucades "amb ressonador"), productes d'una tecnologia dels anys vint!

Aquest tipus d'amplificació acústica permet tenir una paleta sonora molt mes àmplia que amb instruments tradicionals.

Em diuen sovint que el so i la imatge semblen provinguts d'una pel·lícula dels anys 1930!

M'agrada més tocar amb el públic que davant d'ell!

Puc estar llest per tocar dins de deu minuts (per a la versió acústica, o 20 minuts amb sonorització!), en diversos punts, durant tres hores , o per a la nit sencera!

Web:

L'August és, sens dubte, el pioner del Blues i Boogie Woogie piano a Catalunya. Als 4 anys descobreix el Blues escoltant els discos de Ray Charles, Louis Armstrong, Lionel Hampton... és autodidacta, això ha fet que s'apropi a aquesta música amb humilitat, creant un llenguatge personal. Potser per això músics de la talla de Teddy Edwards, Gene 'Mighty Flea' Connors o B.B.King, l'han felicitat per la seva manera de tocar Blues.

Admirador dels pianistes de l'escola de Kansas City com Jay McShann, reconegut 'bluesman' de l'escena nacional, destaca la seva qualitat interpretativa i honestedat sobre l'escenari. Músic capaç de captivar als espectadors amb un estil personal replet de blues swing i boogie-woogie, i amb gran capacitat de comunicació. Ha estat el pianista del grup Big Mama - The Blues Messangers fins el setembre de 1992, formació amb la que es va donar a conèixer dins el panorama nacional. A partir del 92 Tharrats lidera el seu projecte personal en formació de trio que, un any més tard, incorpora a la cantant Txell Sust. A banda del seu projecte personal, Tharrats és membre de la formació de Tandoori Lenoir, amb la que acaba d'enregistrar un cd homònim amb els temes més reconeguts d'aquesta banda d'All Stars. En el terreny internacional, Tharrats ha acompanyat a importants 'bluesmen' com Louisiana Red o Johnny Mars, el trombonista Gene Conners, Sherley Johnson o el guitarrista Guitar Crusher.

Alhora ha participat en diversos Festivals Internacionals de Blues i Jazz a Suïssa, França, Lleó, Saragossa o Terrassa, entre d'altres, a més de produccions especials com per exemple en formació de duet amb Amadeu Casas. Gener 2005 Como dibujante: August Tharrats Pascual nace el 2 de Octubre de 1956 en Barcelona.

Als 15 anys comença la seva carrera professional com a dibuixant, a la revista catalana Patufet. Després, es dedicarà durant un temps a tintar Mortadelo i Filemón, de Francisco Ibáñez. El 1974 comença a treballar per a TBO, on romandria quatre anys, amb el western Historias de Fort Baby. El 1979 s'uneix a Primeres Notícies, revista comandada pel seu germà petit, Joan, ja per llavors T.P. Bigart. Aquell mateix any debuta a El Papus amb Momentos.

De 1981 a 1986 treballa per a El Jueves, i des de 1986 treballa directament per a la publicació francesa Fluide Glacial, amb la sèrie Absurdus Delirium, que el seu germà i ell creen el 1982. El treball de Tha ha estat publicat per l'editorial El Jueves a successius recopilatoris: Cicle XXI: Odissea quotidiana, El dimecres, mercat, Secta juevática, Guia de la Salut i Segons Auxilis, Nuevo Kamasutra, i els quatre toms de Qué Gente, sempre amb guions de Bigart. Tambié han estat recopilades en un sol tom les seves històries de ciència-ficció La guerra dels déus, sobre guions del novel·lista Andreu Martín i publicat prèviament com serial a la revista Cimoc. En aquesta revista publica també, el 1984 una altra de les seves sèries més celebrades: Històries Fredes, sobre guions de l'argentí Jorge Zentner, i unes quantes històries curtes (mitja pàgina) sota el títol Ergo. Tha ha publicat el seu treball en altres revistes, com Rambla, Caire, Titanic, Mata Estones, La Oca, TBO 2000, El Habichuelo, National Show, Cul de Sac, Complot i com a il·lustrador a Penthouse, Cercle de Lectors, La Magrana, Planeta, Vicens Vives, Cruïlla (il·lustracions per a llibres de texto).De la seva tasca com il·lustrador cap destacar El cas misteriós del Dr. Jekill i Mr. Hyde (1982), Frankenstein (1982-1984), La matèria dels somnis (Jaume Fuster, 1986), Robinson Crusoe (1986), Miquel Strogoff (1987), Joves monstres (1989) per al segell La Magrana; Silenci capità (Josep Vallverdú, 1993), Lior. (Núria Pradas, 1995), per a Cruilla; Salvem l'Antàrtida. (Andreu Martín-JuanjoSarto, 1988), S.O.S. Cangurs (Andreu Martín-Juanjo Sarto, 1988), Infern forestal. (Andreu Martín-Juanjo Sarto, 1988), per a Cercle de Lectors; De ratolins i homes, de J. Steinbeck (1994), per a Vicens-Vives, i otros.Además de realitzar cartells, story boards per a publicitat o treballs|feines per a l'UNESCO, ha col·laborat amb els estudis Dreamworks en el disseny de personatges del film Spirit (2002).

És Professor Honorífic d'Humor per la Universitat d'Alcalá de Henares.

El components del grup son:

• Txell Sust veu
• August Tharrats piano
• Nono Fernández contrabaix
• Anton Jarl bateria.

Web: myspace.com/thaaugusttharrats

Els nombrosos articles I ressenyes que podem trobar a la premsa I a Internet son unànimes: virtuós de l'harmònica europea J.J. Milteau es un harmonicista inigualable, la seva impressionant tècnica ompla d'enveja als seus companys que admiren el seu impecable gust I alaben la seva forma inigualable de tocar.

Per tot el seu virtuosisme enlluernador, J.J és molt més que un Paganini de la diatònica. Una de les conseqüències de la seva sincera modèstia, la seva sinceritat brolla tan aviat com un sent el seu treball d'estudi o a l'escenari on dona sortida de fums a les seves emocions amb la seva interpretació inspirada i amb gran augment d'lirisme. Sempre atent al mon que l'envolta, J.J és un narrador de talent, la seva música es fa reso de les impressions i els somnis portats a casa dels seus viatges.

Nascut al 1950 a París a una família de classe treballadora, Milteau va passar la "rocking sixries" voltant tot el planeta, armat amb la seva petita harmònica que va decidir comprar després d'escoltar gravacions obscures, si inspirat, Blues Wailers.

La convivència entre l'home i el seu instrument va ser immediata i van quedar enganxats. A la llarga, aquesta associació ha estat fructífera com el modest J.J. “llavi roinos” el va portar de Sud africa al Cercle Polar, de l'Habana a Shanghai, des de el delta del Mississippi a la Opera de Paría.

J.J. navegà a traves dels anys setanta escampant notes blaves I càlides en dotzenes d'enregistraments de la flor I nata dels cantants francesos (Charles Aznavour, Eddy Mitchell, Yves Montand, Barbara…) avanç de posar en marxa una sèrie d'exploracions personals en gravacions i a l'escenari. Encara que el seu amor per el Blues original mai ha decaigut, les seves influències comprenen el Zydeco de Louisiana, dances Zulú, irlandeses i fandangos mexicans, així com de la rica tradició musical de Menphis, on va gravar al 2001 un àlbum homónim coronat amb un "Victoire de la Musique", l'equivalent francès dels Grammy.

"Amb el seu singular minimalisme expansiu, l'interpret Greg Zlap és el més jove ronc lleó de l'harmònica a França." La Vanguardia

Amb el seu elegant i líric treball a la diatònica, Greg Szlapczynski demostra que la nova generació d'harmònicistes va en augment.
Va néixer a Varsovia, Polonia, Zlap Greg (Greg Szlapczynski) es va traslladar a París a finals dels anys vuitanta amb una petita harmònica de Blues a la butxaca. Després dels seus estudis de ciències de la computació Greg canvia a la carrera de músic. En constant perfeccionament i innovació de noves tècniques per posar de relleu el seu art, es converteix en un dels millors harmonicistes d'Europa.
GREG ZLAP col·labora amb els artistes més famosos francesos (JOHNNY HALLYDAY, FRANCIS CABREL, CHARLES AZNAVOUR), així com dels mestres internacionals del Blues i del Jazz (RHODA SCOTT, IAN SIEGAL, KEITH B. BROWN), escriptors de la música i el cinema (VLADIMIR COSMA).

La música de Greg Zlap és una innovadora fussió de Blues i Jazz, en constant evolució al llarg dels seus àlbums. El seu nou projecte, Road Movie(S), gira en torn al tema del Blues i el Cinema. Greg ens condueix per un viatge real o imaginari a traves de les peces del film amb la seva punyent harmònica i uns actors magnètics que s'inspiren en John Lee Hooker i Howlin 'Wolf.

Webs:

• gregzlap.com
• myspace.com/gregzlap
• myspace.com/bluesroadmovies

Discografia

• 2008 Road Movie (s)
• Varsovia 2005
• 2002 La parte del Diablo
• 1999 Gregtime
• 1997 Ternaire Madness

• Joan Pau Cumellas harmònica, veu
• Andreu Martínez guitarra, veu
• Pere Foved batería
• Ramón Vagué baix

Una harmònica hàbil i expressiva, una guitarra creativa i vital, i un baix i una bateria en plena complicitat rítmica, integren aquest ‘huracà’ carregat de blues enèrgic i original.

Mr.Hurricane Band uneix quatre músics innovadors que destaquen, tant pel domini tècnic dels seus instruments, com per la seva capacitat per oferir una alta expressivitat d’interpretació en les seves actuacions en directe.

Aquesta banda que va liderar durant molt de temps les ‘jam sessions’ de blues de la prestigiosa sala La Boitte de Barcelona, ha publicat dos cd’s i recentment ha participat, entre d’altres, en festivals de Blues i Jazz com:

• Blues de Cazorla (Jaén)
• Blues&Jazz a Roses
• Black&Music Festival (Girona)
• Blues de Almeria "AlmeriBlues"
• Internacional Rock&Blues "Prat Bon-Repaux" (França)
• Blues de Tolosa (Euskadi)
• Semana Grande Donostia (Euskadi)
• Jazz CituatVella de Barcelona
• Blues de Nou Barris (Bcn)
• Blues de Reus
• Blues de Béjar (Salamanca)
• Jazz Memorial Tete Montoliu (Bcn)
• Blues de Pinto (Madrid)

A més d'estar presents en molts esdeveniments relacionats amb el blues al nostre país, així com a la resta d’Europa, la banda ha talonejat i ha compartit escenari amb artistes de la talla de Robert Cray, Lucky Petterson, Scott Henderson, Charlie Wood, Alvin Lee, Joe Turner i Dr. Feelgood.

La seva recent publicació del cd "Hard Driving" que combina temes de producció pròpia i clàssics del gènere, ha rebut molt bones crítiques i ha permès la incursió d’aquesta formació en el mercat discogràfic internacional.

Web: mrhurricaneband.com

Lluís Coloma

Amb un directe insuperable, Lluís crea en els seus concerts una atmosfera màgica de principi a fi, convertint cada actuació en una experiència única i inoblidable. Amb una endimoniada mà esquerra i un gran talent per a la improvisació Coloma aconsegueix, al costat d’una enèrgica base rítmica i d’una secció de vents de luxe, un sòlid i contundent so. Gran comunicador, contagia la seva passió per aquesta música festiva a un públic entregat des dels primers compassos. La seva gran tècnica i virtuosisme el converteixen en un dels màxims exponents del Blues i Boogie Woogie a Europa.

Amb l’ajut d’una secció de vents de luxe formada per 4 saxos, Lluís ofereix una música personal i treballada on es fusionen de manera natural i nova la música de Nova Orleans, el Rhythm & Blues, el Boogie Woogie... Un espectacle intens i ple d’energia on es combina el piano i l’orgue Hammond. Una música directa, fresca, plena de ritme i grans solos que no deixa indiferent a tot aquell que l’escolta.

Nascut a Barcelona (1973), Lluís és un dels pianistes més actius i reconeguts de l’escena estatal en el camp del Blues i el Boogie Woogie. Influenciat des de molt jove pels discos de Jerry Lee Lewis, Roosevelt Sykes i Alan Price, Lluís s’allunya poc a poc dels estudis de piano clàssic per dedicar-se, de manera autodidacta, exclusivament al Rock’n’Roll. Molt aviat mostra una sorprenent habilitat pel Blues i el Boogie Woogie. Considerat un especialista i guardonat amb els premis “Músic de l’any 2003”, per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, “Artista BluesCat 2006” (millor artista de Blues a Catalunya) i “Premis Sabadellencs 2007” que atorga anualment la Jove Cambra de Sabadell, Lluís ha donat conferencies i classes magistrals sobre la història del Blues i Boogie Woogie piano, sent un dels pocs pianistes a Espanya capaç de recrear els estils primitius d’aquest gènere. Lluís es també un habitual als festivals de Blues & Boogie Woogie de tota Europa on destaca per la seva originalitat i energia.

Des dels seus inicis aquest gran pianista ha anat desenvolupant un toc personal en la interpretació d’aquests estils, destacant per la seva originalitat i energia i creant composicions pròpies, recollides en els seus tres discos, REMEMBER (Omix Records 2002), BOOGIEOLOGY (Rosazul 2005) i LONELY AVENUE (Swing Alley 2006).

La música de Lluís es pot escoltar en directe a locals emblemàtics de tota Espanya, com el Café Central de Madrid, Black Note de Valencia, Café España de Valladolid, La Bilbaina del Jazz a Bilbao, Bel-luna Jazz Club de Barcelona, Jamboree de Barcelona... i a festivals com el Festival de Blues de Cerdanyola (2006), Festival de Jazz de Terrassa (2000, 2001, 2002, 2003, 2005), Festival de Blues de Vic (2006), Festival de Jazz de Sanlúcar (2006), Festival de Blues de Roses (1997, 2002, 2006), Festival de Blues de Reus (2006), Festival de Blues de Nou Barris (2002, 2004), Festival de Jazz y Blues de la provincia de Cádiz (2004), Festival de Jazz de Tiana (2004), Festival de Jazz de San Javier (2007) i fora de les nostres fronteres, aquest jove pianista ha estat convidat al Cincinnati Blues Festival (USA 07), Miri Jazz Festival (Malaysia 06 i 07), Voxstock Blues Festival (Belgrado 06), Int. Boogie Woogie Festival de La Roquebrou (Francia 06), Int. Boogie Woogie Festival Switzerland (Lugano 05 i 07), Jazz au Mercure (Toulouse 07) entre d’altres.

Lluís combina la seva activitat musical amb la promoció del Boogie Woogie a Espanya organitzant diversos esdeveniments, entre ells la cita anual Blues & Boogie Reunion a Terrassa, trobada internacional de pianistes de Boogie Woogie a Catalunya; on el públic local ha pogut gaudir d’escoltar al gran mestre del Boogie Woogie, Axel Zwingenberger així com a alguns dels més reconeguts especialistes del gènere, entre ells Philippe Lejeune, Martijn Schok, Silvan Zingg, Martin Pyrker, Frank Muschalle, Steve Big Man Clayton, Joja Wendt, Kenny Blues Boss Wayne, Rob Rio...

Web: lluiscoloma.com

El veterà de la escena del Blues, Jazz, Swing i Root de Los Angeles, cantant i harmonicista Mark Tortorici torna a Catalunya amb un únic objectiu... Fer vibrar a la gent amb la seva càlida veu, indubtable força a l'escenari i una barreja d'estils que el fan únic.

Avanç de començar la carrera com a cap de la seva pròpia banda "Bluesmatics", va compartir escenaris amb diverses bandes de l'escena de Los Angeles com "John Marx & the Blues Patrol", Randy Rich, Blues Stew, Kimmy C, Robert Thomas, Ashford Gordon, entre d'altres.

Després va liderar una de les bandes més populars de Swing de L.A., Jumpin' Jimes. Al 2000 Mark va formar the Hollywood Combo. Fins l'actualitat és una de les bandes més reconegudes de R&B, Roots y Swing del pais. Amés de tocar als millors festivals, clubs, hotels y sales de Los Angeles acompanyen a diversos artistes de reconegut nom com Big Jay Mc. Neely, Roy Gaines, Dale Hawkins, Speedo & Leyland, John Nemeth, Mike Sanchez, Bill Wyman's, Thythm Kings entre d'altres.

Web: myspace.com/marktortorici

Lazy Jumpers

Blues, Rhythm & Blues, Swing, Boogie, son els ingredients bàsics del repertori d'aquesta banda barcelonina, que formen d'aquesta manera un so fresc, propi i original que convinant amb una energètica posada en escena tornen a donar significat al concepte “live Music”. Blas Picón a la harmònica, Mario Cobo a la guitarra, Ivan Kovacevic al contrabaix i David Garcia a la bateria.

Composicions propies, concerts i gires arreu d'Espanya, Europa i els EUA, tres discs editats ( "Somebody tell that woman", "Bad Luck", "Comin´on like gangbusters") i dos acompanyant a estrelles del Rhytm0n0Blues Little Rachel ("There´s a new Miss rhythm in town") i Mitch Woods ("Juke-box drive) son el fruit de sis anys de la complerta dedicació a la música Afro-americana de la primera meitat del segle XX.

Web: myspace.com/thelazyjumpers

Convidats especials:

Dani Nel·lo - saxo tenor i baritono

Saxofonista, compositor, autor i intèrpret. Va començar la seva carrera artística amb “Los Rebeldes”. Després d'onze anys realitza el seu propi projecte: “Nel·lo y la Banda del Zoco” que es recull als seus treballs publicats: “Derechito al Infierno” y “Crápula”. Altres experiències més properes al Jazz l'empenyen a arrancar un camí paral·lel amb la creació del grup “Tandori Lenoir”, banda instrumental de Rhythm'n'Blues formada amb el millor dels músics de Blues de Barcelona.

El seu so, la força interpretativa i la seva capacitat creativa l'han fet propulsar un llenguatge propi dintre de l'escena musical de la que ja han gaudit diferents generacions.

La col·laboració en directe i en estudi amb Los Lobos, Raimundo Amador, Mitch Woods, David Lindley, Kiko Veneno, Ariel Roth, Jackson Browne, Bunbury, Pat Mc Donald, John Parrish i Jimmy Thackery entre d'altres son una mostra de la seva inquietud artística.

Web: myspace.com/daninello

Bernat Font - Piano

Bernat Font neix el 2 de maig del 1989 a Barcelona. Inicia els seus estudis clàssics amb 7 anys i a la seva adolescència els abandona per estudiar Jazz i Blues al Taller de Músics durant un any. Sota la tutoria del eminent pianista de Boogie Woogie Lluís Coloma, entra al món del Rhythm0n0Blues i es converteix en el músic més jove de l'escena Barcelonina de Blues. Apart de compartir escenaris amb bandes com Down Home, Predicador Ramirez, etc. ha col·laborat com a lletrista amb Big Mama i ha participat en el disc de duets de Lluís Coloma "Boofie Portraits".

Web: myspace.com/bluesmonk

Varen començar a tocar junts a Santiago de Compostela l'any 1993. Son com germans des que eren nens. Es van conèixer quan s'intentaven lligar a les corresponents germanes.. Varen anar a la mateixa escola, però no eren gens bons en això, especialment en música, on sempre estaven a l'última fila del cor.

Però es van donar conta que tenien el mateix feeling per la música, que era just la contraria a la de les seva professora.
Després de muntar i tocar en diferents bandes com “Red Blues Band” o "Blues Rags" es van fer coneguts a Galicia com "els nens punk que toquen blues".

Marcos es va mudar a Madrid al 1999 on va passar a formar part d'una de les més conegudes bandes de Blues de l'estat espanyol, la “Tonky Blues Band”. Després de dos anys, Adrián es va unir a la banda, primer com a bateria, i despres ja com a guitarrista. Fins el 2002 varen estar a la banda fent gires i acompanyant a attistes com Mick Taylor (Rolling Stones); Buddy Miles (Jimmy Hendrix), amb els que també varen fer alguna sessió d'estudi.

Després d'aquesta increïble experiència, ja estaven preparats per muntar la seva pròpia banda, Los Reyes del Ko, que pren el nom per les vetllades de boxa en les que acostumaven a tocar. En pocs mesos varen enregistrar el seu primer disc “Coll Vs Costa” amb Javier Vacas i Antonio Alvarez i produït per Naco Goñi, que va arribar a ser el “Disc de Blues del año” a l'estat Espanyol.

Varen tocar pràcticament a tots els festivals de l'estat Espanyol, compartint escenari amb llegendes com Buddy Guy, Solomon Burke, The Faboulous Thunderbirds, John Mayall etc.

Després de més festivals i clubs, de enregistrar el disc Marcos Coll & Adrián Costa “Hombres Made Blues” i guanyar el campionat de majors “festeros” allà on anaven, varen decidir com a bons gallecs emigrar a Alemanya. Sense idea del que els esperava, varen tenir sort i amb l'ajud de tota la comunitat alemanya de Blues, especialment de Chris Rannenberg i Michael Maass, es vàren asentar a Berlín. Allà varen començar a tocar en festivals i clubs de tota Europa així com acompanyant a d'altres músics de l'escena com Aron Burton ,The Stimulators, Guitar Crusher, Tom Blacksmith, Peter Krausse, Abi Wallenstein, Eb Davis etc. També feren Jams i amistat amb gent de la talla de Sugar Blue, Tino Gonsales, Angela Brown, etc.

Al març de 2006 enregistraren el nou disc “Hot Tin Roof” produit per Chris Rannenberg i co-produit per Keith Dunn i Willie Jackson amb una banda de luxe que incloïa al saxofonista de Fats Domino Herb Hardesty, a Sax Gordon Beadle, etc.

Acaben de editar el seu nou quart disc que és en directe a Berlín i es titula “Live in Yorckschlösschen Berlin”. Compta amb convidats com: Tino Gonzales, Guitar Crusher o Roby Edwards.

El seu Blues que va del tradicional a l'electric modern, també es poden trobar molts ritmes de Funcky, Soul i fins i tot arrels espanyoles com la verssió de “La Paloma”, tot això condimentat amb un ingredient X. Alguna gent els ha anomenat els Buddy Guy i Junior Wells espanyols, encara que ells es veuen més com els Cheech and Chong gallecs. Als seus Shows només intenten que la gent no pari de ballar i s'oblidin dels seus problemes al menys per un parell d'hores, i que per una vegada les avies, mares i filles estiguin an alguna cosa d'acord.

Han guanyat algun prestigis premi com el “Berlín Jazz&Blues Award”, i els seus noms estan als llibres de música dels llibres de text gallecs.

Web: losreyesdelko.com

Kevin Duvernay (Alemanya)

Kevin Duvernay – Veus, és net del baixiste de New Orleans Otis Duvernay Sr. (Lloyd Price, Ellis Marsallis). Kevin és conegut principalment per el seu treball com a baixista i ha esdevingut per a la majoria un personatge de l'escena del Blues europeu.

Com a cap de la formació de Blues “Mississippi Callin'” les seves actuación s'han descrit com a eruptives. Ha actuat com a baixista a molts festivals internacionals de Blues d'anomenada amb Johnny Copeland, Lazy Lester, Phil Guy, Big Jack Johnson, Buddy Ace, Lousiana Red, Angela Brown, Johnny Heartsman, Big Jay McNeely, Rockin' Tabbi Thomas, Jimmy Preacher Ellis, Tommie Harris & Seventh Son, First Class Blues Band, Dook Joint, Los Reyes del K.O., etc.

Web: myspace.com/kevinduvernay

Andre "Werki" Werkmeister (Alemanya)

Bateria i percussió. La bateria de Werki és l'homòleg ideal per el baixista Jaspi. Actualment viuen a Osnabrück, Alemanya, Werki es pot trobar sovint darrera els tambors amb Louisuana Red, Angela Brown, Keuth Dunn, Teeny Tucker i d'altres alristes del Blues Americans quan no està a la carretera amb Doug.

El seu currículum musical també inclou treballs amb el saxofonista alemany Tommy Schneller, els guitarristes Gregor Hilden i Tom Vieth, i el pianista Chris Rannenberg. Era membre de la banda de blues alemanya The Silvertones, el primer CD del qual “Real Silver” era produït per la llegenda del Blues belga Marc Tee, abans d'unur forces amb Doug.

Durant els anys amb Doug Jay & The Blue Jays, Werki s'ha convertit en un dels millors bateristes de Blues i R'n'B d'Europa. També ha col·laborat amb els seus talents de lletrista al repertori de la banda, i a més a més els seus enregistraments amb Doug Jay i The Silvertones, apareixent en la meitat de les pistes en el CD "Lagerhalle Blue Monday Anniversary Nught 2002".

Web: dougjay.com/en/band_bios.shtml

Artistes convidats:

Chris Rannenberg (Alemanya)

Va néixer fa 51 anys a Alemanya. Actualment resideix a Berlín, encara que ha viscut a Chicago i Sant Francisco on va treballar amb músics com Buddy Ace, Charlie Musselwhite, James Harman, Eddie Clearwater, Billy Boy Arnold i un llarg etcètera. A Chicago va tenir la oportunitat de conèixer el Blues de primera mà, estant molt en contacte amb Charles Brown, Willie Mabon o Blind John Davis, de fet fins i tot va viure una temporada amb el llegendari baterista Fred Below.

És un dels referents del piano Blues a Europa. En solitari a enregistrat discs com “Blueses” o “Cool Blue” i actualment esta acabant el seu nou disc homenatge a Walter Davis on amés de Los Reyes del KO, han col·laborat llegendes com Billy Boy Arnold o Charlie Musselwhite.

Web:

Tommy Schneller (Alemanya)

Tommy Schneller de 37 anys, músic de Osnabrueck (Alemanya). Tocant el saxo i cantant durant l'última década ha treballat i enregistrat amb Bluesmans d'Alemanya i internacionals. També ha editat tres CD's del seu propi projecte. Li encanta el Blues, Jazz, Gospel i totes les músiques que s'hi relacionen.

Apart del seu projecte en solitari treballa com a músic “Freelance” en el projecte "Gregs Bluesnight" (www.gregs-bluesnight.de)

Web: tommyschneller.com

Sidney Selby és un verdader home de Blues. També és conegut com a "Bone Crusher" i "Guitar Crusher", els noms els va guanyar en tota la seva carrera. Nascut a la zona rural del comptat de Hyde NC al 1931 al punt màxim de la depressió, treballava als camps de cotó durant la seva joventut però es reservava els diumenges per l'exercici de la seva rica bariònica en la coral de la església Baptista, la continuació d'una tradició que ha donat peu a tota una generació de cantants de Blues de la seva àpoca.
Es va traslladar a Nova York als anys 50, va trovar un treball i va començar cantant en l'església de nou. Però, animat per els seus amics, aviat va formar la seva banda, Midnight Rockers i començà a atreure molts seguidors.
L'any 1960 va marcar l'inici d'una decada d'actuacions amb The Drifters, The Isley Brothers, Ben E. King o d'altres grans talents del R'n'B.
Selby firmà per Columbia Records i s'hi va mantenir amb contracte fins el 1970, quan els gustos musicals als Estats Units va anar canviant del Blues al Soul. En aquesta epoca ha estat als principals festivals marcant el seu retorn. L'ara internacionalment conegut cantant i escriptor ha produit quate àlbums cantant les seves propies cançons amb la forá i la garantia de la seva veu. La seva veu li va fer guanyar la reputació com "La gran veu de NY", un figura principal en el circuit del Blues europeu.

Web: guitarcrusher.com

Caroline Dahl naixia a Louisville, Kentucky, els USA. Començava a aprendre a tocar el piano Boogie Woogie escoltant els seus pianistes favorits a la ràdio (Fats Domino, Jerry
Lee Lewis, Little Richard, Ray Charles, Dave "Baby" Cortez). Ha estat vivint i
tocant el piano, sola i en bandes, en l'Àrea de la Badia de San Francisco durant gairebé 30 anys.

Ha tocat el piano diverses vegades arreu dels Estats Units, el Canadà, i a diversos
Països europeus. Ha enregistrat 2 CDs d'autentic Boogie Woogie.

També és guanyadora d'un premi, a la exposició Internacional de teles artístiques. Per això tindrà una peça a l'exposicó “L'Art del Punt de Sutura” a la Fundació Valentín de Maradiaga MP, Sevilla del 25 d'abril fins al 20 de juny del 2009.

Web: www.carolinedahl.com