Amb un disc editat, un altre a punt de sortir i un grup de seguidors que augmenta en cada concert, aquesta banda sacseja els escenaris de sales i festivals a nivell nacional i internacional amb un èxit indiscutible en cada actuació.

Down Home, a primera escolta del seu treball|feina "Running out of time"(El Toro Records); és un grup que escapa a encasellaments fàcils i a què la definició de swing o blues ha d'aplicar-se-li en un sentit molt ampli.

Les seves composicions provenen d'una gamma de sons que ens apropa en
Swing dels 50 ´ segon, al Boogie, a la música dels combos que acompanyaven a aquells llegendaris shouthers de les èpoques daurades del jump blues, però amb un toc personal i tots els condiments del segle XXI...

Tot això passat per un tamís en el qual el so del dobro i el slide tenen una importància fonamental.

El grup sorgeix als carrers de Barcelona, fruit d'un encontre|trobada gens casual entre Hernán "Chino" Senra, vocalista i guitarrista slide que comparteix la seva activitat a la banda amb altres formacions enfocades dins del blues acústic més tradicional; i el contrabaixista serbi Ivan Kovacevic.

El quintet el completen, Duska Miscevic al saxo alt, Pol Prats al saxo tenor i Marti Elias a la bateria.

Down Home és una aposta segura si busquem el ritme i l'energia d'una banda que sol pretén donar tot de si...

Formació:

• Hernán "Chino" Senra, dobro i veu
• Duska Miscevic, saxo alt
• Pol Prats, saxo tenor.
• Ivan Kovacevic, contrabaix.
• Marti Elias, bateria.

Web: www.downhome.info

Montserrat Pratdesaba neix a St. Quirze de Besora l´any 1963. De ben petita comença la seva afecció per la música iniciant-se en piano i solfeig a l´edat de 6 anys. Als 12 anys s´apassiona per la guitarra, instrument que aprèn de forma gairebé autodidacta i que utilitza per acompanyar-se a cantar i a composar.
A l´edat de 18 anys es trasllada a Barcelona per a accedir a la Universitat Politècnica i compaginarà els estudis universitaris amb els d´educació de la veu amb Pura Gómez i amb els de baix elèctric i harmonia amb Guilermo Prats. En acabar la carrera d´enginyer tècnic en telecomunicacions especialista en imatge i so, s´incorpora a la plantilla de la televisió autonòmica com a tècnic d´explotació. Entretant, l´any 1988 comença a cantar a La Cova del Drac de Barcelona, on rep el sobrenom de BIG MAMA per part dels seus amics i del públic assistent a l´emblemàtic local barceloní. L´any 1992, després de sis anys treballant a TV3, abandona la feina fixa per dedicar-se exclussivament a la música.

De llavors ençà, Big Mama ha participat en nombrosos festivals de Jazz i Blues d´arreu, tals com els de Marciac (95), Bayonne (95), Monségur (95), San Sebastián (95-2000), Lisieux (91), Orange (95), Mégève (95), Getxo (91), Santiago de Compostela (89-91-95-2003), Córdoba (94), Santander (95), Cerdanyola (90-91-92-98-2001-07), Barcelona (92-94-2001-02-06), Terrassa (89-90-93-95-96-2000-07), Madrid (San Juan Evangelista) (91), Mantes-la-Jolie (2002-05), Chaumont (2003), Les Escaldes-Engordany (2002-03), Le Pouliguen (2004), Cognac (2004), Condat sur Vienne (2005), Val d´Oise (2006), etc.

La discografia inclou els següents treballs:

• BIG MAMA BLUES ROOTED (Discmedi/DM 4059-02) 2005
• BIG MAMA & JOAN PAU CUMELLAS EN EL NOM DE TOTS (Discmedi/DM 825-02) 2003
• BIG MAMA & JOAN PAU CUMELLAS STIR THE POT (Discmedi/DM 627-02) 2001
• BIG MAMA amb JOAN PAU CUMELLAS i MIGUEL TALAVERA TABLEAU DE BLUES (Discmedi/DM 534-02) 2000
• BIG MAMA ELÈCTRIC BAND SER O NO SER (Discmedi/DM 356-02) 1998
• BIG MAMA & VÍCTOR URIS EL BLUES DE L´OMBRA BLAVA (Discmedi/DM 179) 1996
• BIG MAMA amb VÍCTOR URIS I AMADEU CASAS EL BLUES DE LA INFLACIÓ (Discmedi/DM 071) 1994
• BIG MAMA & THE BLUES MESSENGERS (Mas i Mas Records 003) 1993
• BIG MAMA & THE BLUES MESSENGERS BLUES, BLUES, BLUES! gravat en 1992 (Discmedi/DM 107) 1995
• BLUES REUNION `90 (només es van editar 500 còpies en format k7) (Foc Nou/FN 161) 1990

Les col.laboracions discogràfiques més destacables són:

• L´HARMÒNICA COIXA BLUES BAND WALKING BLUES (1991)
• LA VELLA DIXIELAND amb BIG MAMA i JOSEP Mª FARRÀS RAGTIME (1995)
• LES CANÇONS DE TEMPS ERA TEMPS (2000)
• NEW ORLEANS BLUE STOMPERS HELLO SATCHMO!-THE LOUIS ARMSTRONG MUSICAL STORY (2001)
• LA LOCOMOTORA NEGRA SWING ALS 30 ANYS (2001)
• VICTOR URIS DE LADO A LADO (2002)
• AMADEU CASAS STROLLIN´ BAND (2005)
• BLUES AROUND THE WORLD (2006 - PUTUMAYO RECORDS 253-2)

Web: bigmamamontse.com

Jam Session

Turnaround va néixer fa dos anys sota la base comú del blues, el rythym'n'blues i el soul. La formació inicial de quatre músics es manté, tot i que han canviat els seus membres fins a l'actual formació de dos guitarres, baix i bateria.

L'estil de música és Texas-style i Chicago blues, amb versions d'en Freddie King, B.B.King, Ray Charles, Elvis Presley, a més de peces pròpies.

Els membres de turnaround són:

• Xavier Solé: membre fundador, es va iniciar fa uns 30 anys cantant , tocant la batería i la guitarra, passant després a guitarra solista.
• Eduard Arquer: membre fundador, es va iniciar fa uns 15 anys tocant la batería, passant després al baix.
• Gastón Aguirre: s'uneix al grup fa 1 any, es va iniciar fa uns 15 anys tocant la batería.
• Edu Planella: s'uneix al grup fa 1/2 any,es va iniciar fa uns 7 anys tocant la guitarra solista.

Actualment, Turnaround està gravant una maqueta que presentarà properament.

Web:

Slim Bay Seals, d'ara en endavant Slim Bay Seals, és una banda de cinc músics del Vallès que comparteixen una passió patològica pel blues gràcies a la combinació de la genètica, la biologia mol·lecular, la casualitat i el clima de la Vall del Tenes. El 2006 van fundar aquesta
banda amb l'objectiu de reivindicar el prestigi del gènere i la vigència d'aquest estil en la música contemporània. També volien guanyar-se la vida però no van aconseguir-ho. Vostè té a les seves mans l'oportunitat de col·laborar en aquesta tan noble causa. Si necessita un grup i se'ls troba a la barra, potser els pugui ajudar.
El nostre estil és el blues elèctric, però l'enfoquem abastar diverses tradicions, des de les revisions del gènere fetes per gent com Eric Clapton ns les més canyeres del blues de l'estat de Texas (Stevie Ray Vaughan, sobretot), passant pel mestratge de B.B. King, Robert Johnson, Muddy Waters o Louis Jordan.

El desembre de 2007 Slim Bay Seals guanya el Primer Concurs de blues de la Societat de Blues de Barcelona en la modalitat de bandes.
el projecte Slim Bay Seals és un projecte de reinserció social a través de la música de la Fundació X.

Els interns del centre se sotmeten a una rehabilitació de xoc per tal de superar els traumes derivats de la societat postmoderna; és per això que no els anomenem interns, sinó IDAPPSCC's (Individus Damnats Per la Perversió de la Societat de Consum Capitalista), un terme molt més específic, adequat a la situació i, sobretot, molt més manejable.

Gràcies a la teràpia pedagògica un nombrós contingent d'individus han recuperat la confiança en el Món i la seva pròpia autoestima a base del progressiu abandonament de les pràctiques gregàries a les quals la societat actual els havia sotmès. Aquests individus han estat arrencats del ramat per fer-ne entitats del tot autosuficients.

l'espectacle

El l conductor de l'espectacle és un homenatge a Bukka Johnson Reed II, possiblement el bluesman més gran de tots els temps al qual li van ser manllevades la major part de les seves composicions, com ara "Everyday I have the blues", "Reconsider baby" o "Els nyitos".

Slim Bay Seals pretén fer justícia i col·locar el nom de Bukka Johnson al lloc que li correspon.

Slim Bay Seals són:

• Rufus T. Slim - veu i guitarra
• Dr. Slim - teclat
• Slim Boy Garroosted - guitarra
• Xac Slim Roscoe of Wine - baix
• Slim Junior Slim - bateria

Web:

"Sebastopol" és a dir: un concepte d'home-orquestra" desenvolupat més enllà de les fórmules habituals o tradicionals.

L'espectacle sencer està contingut en una maleta de màgic que s'obre i serveix d'espai escènic.

Toco principalment músiques de Luisiana de principis de l'era fonografica!

Blues, Jazz, Swing, Rag-estafi, Country, Blue-Grass, Cajun, Hawaïen... però amb una mica de bogeria i algunes adaptacions de cançons franceses... i a més composicions instrumentals que evoquen l'exotisme i els perfums suaus de l'Orient llunyà.

El meu repertori (i la meva vestimenta) poden adaptar-se segons els requisits (Animació en un mercat, inauguració d'una exposició d'art, festival,s sopars-ball; amb un vestit "country-rustico", o " charleston "...).
Sempre estic atent a l'ambient de l'esdeveniment, així com puc proposar també un fons musical subtil o un concert de festa i ball!

Canvio d'instruments (una desena més o menys!) diverses vegades mentre toco assegurant la continuïtat amb les meves harmòniques i un sistema de percussions que funciona amb pedals (concebut amb objectes de reciclatge).

Tots els meus instruments són originals, típics i estranys, amb el seu aspecte visual i la seva sonoritat n'hi ha prou per fer viatjar l'imaginació: Ukulele, Banjo tenor, Washboard, Bajotubo, Occarina, Guimbarda, Cafetera-trompeta, serra musical...
Utilitzo una guitarra i una mandolina metàl·liques (trucades "amb ressonador"), productes d'una tecnologia dels anys vint!

Aquest tipus d'amplificació acústica permet tenir una paleta sonora molt mes àmplia que amb instruments tradicionals.

Em diuen sovint que el so i la imatge semblen provinguts d'una pel·lícula dels anys 1930!

M'agrada més tocar amb el públic que davant d'ell!

Puc estar llest per tocar dins de deu minuts (per a la versió acústica, o 20 minuts amb sonorització!), en diversos punts, durant tres hores , o per a la nit sencera!

Web:

L'August és, sens dubte, el pioner del Blues i Boogie Woogie piano a Catalunya. Als 4 anys descobreix el Blues escoltant els discos de Ray Charles, Louis Armstrong, Lionel Hampton... és autodidacta, això ha fet que s'apropi a aquesta música amb humilitat, creant un llenguatge personal. Potser per això músics de la talla de Teddy Edwards, Gene 'Mighty Flea' Connors o B.B.King, l'han felicitat per la seva manera de tocar Blues.

Admirador dels pianistes de l'escola de Kansas City com Jay McShann, reconegut 'bluesman' de l'escena nacional, destaca la seva qualitat interpretativa i honestedat sobre l'escenari. Músic capaç de captivar als espectadors amb un estil personal replet de blues swing i boogie-woogie, i amb gran capacitat de comunicació. Ha estat el pianista del grup Big Mama - The Blues Messangers fins el setembre de 1992, formació amb la que es va donar a conèixer dins el panorama nacional. A partir del 92 Tharrats lidera el seu projecte personal en formació de trio que, un any més tard, incorpora a la cantant Txell Sust. A banda del seu projecte personal, Tharrats és membre de la formació de Tandoori Lenoir, amb la que acaba d'enregistrar un cd homònim amb els temes més reconeguts d'aquesta banda d'All Stars. En el terreny internacional, Tharrats ha acompanyat a importants 'bluesmen' com Louisiana Red o Johnny Mars, el trombonista Gene Conners, Sherley Johnson o el guitarrista Guitar Crusher.

Alhora ha participat en diversos Festivals Internacionals de Blues i Jazz a Suïssa, França, Lleó, Saragossa o Terrassa, entre d'altres, a més de produccions especials com per exemple en formació de duet amb Amadeu Casas. Gener 2005 Como dibujante: August Tharrats Pascual nace el 2 de Octubre de 1956 en Barcelona.

Als 15 anys comença la seva carrera professional com a dibuixant, a la revista catalana Patufet. Després, es dedicarà durant un temps a tintar Mortadelo i Filemón, de Francisco Ibáñez. El 1974 comença a treballar per a TBO, on romandria quatre anys, amb el western Historias de Fort Baby. El 1979 s'uneix a Primeres Notícies, revista comandada pel seu germà petit, Joan, ja per llavors T.P. Bigart. Aquell mateix any debuta a El Papus amb Momentos.

De 1981 a 1986 treballa per a El Jueves, i des de 1986 treballa directament per a la publicació francesa Fluide Glacial, amb la sèrie Absurdus Delirium, que el seu germà i ell creen el 1982. El treball de Tha ha estat publicat per l'editorial El Jueves a successius recopilatoris: Cicle XXI: Odissea quotidiana, El dimecres, mercat, Secta juevática, Guia de la Salut i Segons Auxilis, Nuevo Kamasutra, i els quatre toms de Qué Gente, sempre amb guions de Bigart. Tambié han estat recopilades en un sol tom les seves històries de ciència-ficció La guerra dels déus, sobre guions del novel·lista Andreu Martín i publicat prèviament com serial a la revista Cimoc. En aquesta revista publica també, el 1984 una altra de les seves sèries més celebrades: Històries Fredes, sobre guions de l'argentí Jorge Zentner, i unes quantes històries curtes (mitja pàgina) sota el títol Ergo. Tha ha publicat el seu treball en altres revistes, com Rambla, Caire, Titanic, Mata Estones, La Oca, TBO 2000, El Habichuelo, National Show, Cul de Sac, Complot i com a il·lustrador a Penthouse, Cercle de Lectors, La Magrana, Planeta, Vicens Vives, Cruïlla (il·lustracions per a llibres de texto).De la seva tasca com il·lustrador cap destacar El cas misteriós del Dr. Jekill i Mr. Hyde (1982), Frankenstein (1982-1984), La matèria dels somnis (Jaume Fuster, 1986), Robinson Crusoe (1986), Miquel Strogoff (1987), Joves monstres (1989) per al segell La Magrana; Silenci capità (Josep Vallverdú, 1993), Lior. (Núria Pradas, 1995), per a Cruilla; Salvem l'Antàrtida. (Andreu Martín-JuanjoSarto, 1988), S.O.S. Cangurs (Andreu Martín-Juanjo Sarto, 1988), Infern forestal. (Andreu Martín-Juanjo Sarto, 1988), per a Cercle de Lectors; De ratolins i homes, de J. Steinbeck (1994), per a Vicens-Vives, i otros.Además de realitzar cartells, story boards per a publicitat o treballs|feines per a l'UNESCO, ha col·laborat amb els estudis Dreamworks en el disseny de personatges del film Spirit (2002).

És Professor Honorífic d'Humor per la Universitat d'Alcalá de Henares.

El components del grup son:

• Txell Sust veu
• August Tharrats piano
• Nono Fernández contrabaix
• Anton Jarl bateria.

Web: myspace.com/thaaugusttharrats

Els nombrosos articles I ressenyes que podem trobar a la premsa I a Internet son unànimes: virtuós de l'harmònica europea J.J. Milteau es un harmonicista inigualable, la seva impressionant tècnica ompla d'enveja als seus companys que admiren el seu impecable gust I alaben la seva forma inigualable de tocar.

Per tot el seu virtuosisme enlluernador, J.J és molt més que un Paganini de la diatònica. Una de les conseqüències de la seva sincera modèstia, la seva sinceritat brolla tan aviat com un sent el seu treball d'estudi o a l'escenari on dona sortida de fums a les seves emocions amb la seva interpretació inspirada i amb gran augment d'lirisme. Sempre atent al mon que l'envolta, J.J és un narrador de talent, la seva música es fa reso de les impressions i els somnis portats a casa dels seus viatges.

Nascut al 1950 a París a una família de classe treballadora, Milteau va passar la "rocking sixries" voltant tot el planeta, armat amb la seva petita harmònica que va decidir comprar després d'escoltar gravacions obscures, si inspirat, Blues Wailers.

La convivència entre l'home i el seu instrument va ser immediata i van quedar enganxats. A la llarga, aquesta associació ha estat fructífera com el modest J.J. “llavi roinos” el va portar de Sud africa al Cercle Polar, de l'Habana a Shanghai, des de el delta del Mississippi a la Opera de Paría.

J.J. navegà a traves dels anys setanta escampant notes blaves I càlides en dotzenes d'enregistraments de la flor I nata dels cantants francesos (Charles Aznavour, Eddy Mitchell, Yves Montand, Barbara…) avanç de posar en marxa una sèrie d'exploracions personals en gravacions i a l'escenari. Encara que el seu amor per el Blues original mai ha decaigut, les seves influències comprenen el Zydeco de Louisiana, dances Zulú, irlandeses i fandangos mexicans, així com de la rica tradició musical de Menphis, on va gravar al 2001 un àlbum homónim coronat amb un "Victoire de la Musique", l'equivalent francès dels Grammy.